Gracies a este llibre m'he donat conte qué... estaba enganyada.

 

                             

Bon día, avui en el blog vos vuic comentar en el que he estat equivoca i moltes xiques ho estem encara.

Este llibre va ser escrit a 2005, per una mestra de llengua Valenciana, que fa també classes d'educació sexual, i te un blog. (Karicies.com) I és una vertadera llastima que les coses no hajen cambiat tant com pensabem desde aquell moment fins a ara.

La meua psicologa i jo debatim molt temes amorosos, ella sap que m'agrada molt llegir, ademés d'escriure. Per lo tant em va deixar aquest llibre.

En aquest llibre parla del sexe i les relacions molt ben explicat, i conte informació de tot.

Moltes vegades ens deixem portar per els estereotips, i pressíons socials. Jo també ho he fet moltes vegades.

Moltes dones seguim equivocades ara, o ho hem estat alguna vegada. No és sols culpa nostra sino de la societat patriarcal que ens envolta a dia de hui. (Si, encara estem així, s'esta fent molt llarg, ho se)

Jo he obert els ulls i anomene en el que he esta equivocada:

- Una xica pot llamar l'atenció del xic, pero millor que es declare ell.

-Moltes vegades he cregut que una xica "lo normal" és que tinga més vergonya que un xic, per el tant molt millor si es el xic el que es declara obertament a la xica.

- He tingut la expectativa que encara que no coneixes molt a la persona, pots enamorarte i esperar un futur en ixa persona... una vega "passe algo" entre nosaltres.

- Que en el amor tot és possible, que la meua parella pot cambiar per mí i per el amor que sent per mi.

-M'he pressionat a fer actes coitals jo mateixa, per demostrar als demés que jo també puc tindre "éxit" en els xics i "fer-ho com ho fan tots" també per cumplir en el desig del altre...

- He pensat en que les relacións sexuals sense ser parella és algo del que avergonyrse.

-He pensat que "hi ha que sacrificar moltes coses per amor"

Ara gracies a la gran Rosa Sanchís, qui ha escrit el llibre. Ella i la psicologa que m'ha deixat este llibre m'he donat conte dels meus errors, que poc a poc formen part del meu passat i no del present, ni el meu futur. Doncs m'he donat conte que el amor és mes sa del que ens mostren en esteorotips. I que no hi ha que conformar-se en qualsevol, per la por a quedar-se a soles, o per la ilusió de tindre parella ni tampoc per amor romantíc cap al altra persona.